Bàner

El passat , Diumenge 20 de Juny, els Rangers i Noies guies de l’Agrupament, van organitzar una caminada per les Ermites de La Cellera, que coincideixen amb el Camí de Sant Jaume, amb esmorzar inclós, tot com a extra-job, per ajudar a sufragar les despeses de la Ruta al Camí de Santiago, que faran aquest proper mes de Juliol.

 

Unes 60 persones, vàrem sortir a 2/4 de 10 de davant de l’Esglèsia del poble, per seguir atentament les, sempre interessants, explicacions d’en Lluís Llagostera,  primer vam visitar on havia estat l’ermita de Santa Margarida, per anar després cap a Sant Just i Pastor i enfilar finalment cap al petit oratori de Sant Benet de Palerm, i tornar cap a la plaça de l’Esglèsia on ens havien preparat un esmorzar de pa amb embotits.

 

En Lluís Llagostera, ens ha fet arribar un resúm de les seves explicacions, que el volem compartir amb tothom:

 

Ermites del Camí de Girona a Santiago a la Cellera

 

La versió actual del “Camí de Girona a Santiago” fa coincidir el seu pas pel terme municipal de la Cellera de Ter. Com que no sabem amb massa precisió el recorregut real del camí mil·lenari haurem de deduir que seguia els camins tradicionals de pas que ens han llegat els avis i besavis.

Tan si venint de Girona passava  per Anglès i creuava la riera d’Osor i entrava al poble pel Pladavall com si venia per l’altra banda del  Ter i el creuava pel pont de sant Julià del Llor  , una vegada arribat al poble li haurien indicat el camí per anar cap a Vic i Manresa i arribar a Montserrat, a on pelegrins de tot Europa sabem que s’hi aturaven.

Com que els llocs habituals d’acolliment de pelegrins eren les ermites, santuaris i monestirs segurament que els vells pelegrins haurien preguntat per les nostres ermites i s’hi haurien dirigit per a trobar acolliment en el seu camí . Ben segur que algun Ranger o Noia Guia s’hauria ofert per a explicar-los el camí o acompanyar-los un tros.

En primer lloc haurien trobat, just a la sortida del poble al turonet de Puigpardina l’ermita de:

 

           Santa Margarida ermita esmentada al segle XII, potser molt més antiga,dedicada a acollir pelegrins  i persones necessitades. En tenien cura una comunitat de “donades”persones que no estaven sota la disciplina d’una comunitat religiosa però que feien un servei voluntari a favor dels necessitats. Vindria a ser com una ONG d’avui dia.Desanta margarida només queden avui algunes pedres que caldria preservar i divulgar la seva existència at´-es que era la capella més antiga de la parròquia.

 

 Un cop sojornats a Santa margarida se’ls hauria indicat una ermita propera , molt estimada pels fidels que hi acudien demanat pluja i evitar calamitats:

 

          Ermita dels Sants Just i Pastor,antiquíssima,probablement anterior al segle XII,els primers documents són per a refer-la després de ser enderrocada pels terratrèmols del S.XV. Actualment és molt estimada visitada. Està dedicada a dos nens   romans  del segle IV martiritzats a Complutum ( l’actual Alcalá de Henares)  el culte dels quals fou molt popular en l’època visigòtica a tota Espanya i al sud de França. D’aquí ve que pot ser el nostre edifici religiós més antic que es conserva.

 

          Després d’aquestes parades  el pelegrí hauria fet camí cap a Plantadís per anar directament a Vic i Montserrat i hauria trobat el petit oratori dedicat a

        Sant Benet de Palerm , ja molt més modern i de propietat particular igual que sant Pelegrí.

 

          Ara bé si hagués anat sobrat de temps se li hauria aconsellat fer una petita marrada per

          Santa Bàrbara, en aquells moments de la Baixa Edat Mitjana dintre la mateixa batllia del terme del castell d’Anglès però de la parròquia de Sant Martí Sapresa. D’allà sabem que almenys dos ermitans van ser pelegrins oficials del bisbat a Santiago per tant els haurien pogut informar degudament.. El pelegrinatge d’un d’aquests ermitans, davant la tardança en retornar , va fer que les tres parròquies fessin un vot d’anar conjuntament cada any a l’ermita de santa Bàrbara en processó  en acció de gràcies que va donar lloc a l’aplec que es va mantenir conjuntament  fins l’últim terç del segle XX .

        I un cop fet tot això, desitjar-los ja un bon camí cap a Finisterra.                                                                                                                                                                                     

 

Podeu veure les fotos cliqueu sobre:  PICASA

 
Bàner
Bàner